En alguns parlars, el so inicial dels mots jo i ja es pronuncia com a i (iode) i no com a j (jove). La pronúncia com a i és la més general en la zona sud del nord-occidental i del central, en valencià i en eivissenc, i la pronúncia com a j, en la resta de l'àmbit lingüístic. Totes dues pronúncies [...]
'aquests mots és restringit i que només s'utilitzen en registres informals. En un registre formal cal mantenir les formes senceres.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (6.5.3.1c)
[...]
El plural de mots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona fem cases, roses i dones.
De vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents:
- Els mots [...]
paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert [...]
A partir del sufix -enni, que vol dir 'any', es poden formar mots que designen períodes de temps, com ara bienni ('dos anys'), trienni ('tres anys'), decenni ('deu anys'), quarantenni ('quaranta anys'), cinquantenni ('cinquanta anys'), centenni ('cent anys'), mil·lenni ('mil anys'), etc.
Cal [...]
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició.
En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en c [...]
; Xàtiva,
etc. En el cas dels adverbis acabats en -ment, conserven l'accent de l'adjectiu femení a partir del qual s'han format, si aquest en portava: ràpidament, típicament.
Cal tenir en compte que els mots que tenen una sola síl·laba (anomenats monosíl·labs) en general no s'accentuen, llevat dels casos [...]
Hi ha alguns mots patrimonials amb una ll no inicial en els quals, per raons etimològiques, en els parlars baleàrics sobretot, però també en certes zones del català central, aquesta ll es pronuncia com una i. Aquest fenomen s'anomena iodització i el trobem en mots com ara palla, ull, cella [...]
pronuncia tancada la vocal e tònica dels mots nervi, silenci, tebi o Terenci, entre altres.
Pel que fa a la e tònica dels mots Dénia, sénia (i la Sénia), sèpia i séquia, es pronuncia tancada en català occidental i presenta certa vacil·lació en català oriental.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola [...]